Gineclinic
Clínica ginecològica a Sarrià-Sant Gervasi
C/ Lázaro Cárdenas, 4 · 08017 Barcelona
Dolor a la pelvis de més de sis mesos d'evolució. Rarament té una sola causa i gairebé mai no s'explica amb una única prova d'imatge.
No cal tenir tots els símptomes. Si en tens dos o tres que condicionen la teva vida, val la pena estudiar-ho.
Parlem de dolor pèlvic crònic quan el dolor localitzat a la pelvis, a la part baixa de l'abdomen o al perineu dura més de sis mesos i afecta la vida diària: la feina, el descans, l'activitat física o les relacions sexuals.
La diferència fonamental amb el dolor agut és que aquí no n'hi ha prou de trobar una lesió i extirpar-la. Quan el dolor es manté durant mesos o anys, solen coexistir diversos mecanismes: una causa ginecològica de base (endometriosi, adenomiosi), una musculatura del sòl pelvià hipertònica i dolorosa, un nervi irritat, un intestí o una bufeta hipersensibles i un sistema nerviós central que amplifica els senyals de dolor (sensibilització central).
Per això una pacient pot tenir una ecografia i una ressonància normals i, tot i així, patir un dolor real i amb explicació. Que no es vegi en una imatge no vol dir que no existeixi.
L'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor (IASP) distingeix tres mecanismes de dolor. En el dolor pèlvic crònic és habitual que coexisteixin en una mateixa pacient:
Identificar quin tipus de dolor predomina en cada pacient és el que permet triar el tractament adequat. Aquest enfocament, conegut com a fenotipatge del dolor, és l'eix de la meva recerca doctoral a l'Hospital Clínic.
A la consulta, el més habitual no és trobar una única causa, sinó diverses alhora. Aquestes són les que cal valorar de manera sistemàtica:
| Origen | Què el produeix | Pista clínica típica |
|---|---|---|
| Ginecològic | Endometriosi, adenomiosi, miomes | El dolor té una relació clara amb el cicle menstrual |
| Muscular (miofascial) | Hipertonia i punts gallet del sòl pelvià, de l'obturador intern o de l'elevador de l'anus | Dolor reproduïble en palpar la musculatura, dolor en seure |
| Neuropàtic | Atrapament o irritació del nervi pudend, dels nervis cutanis abdominals o del nervi obturador | Dolor cremant, rampa o descàrrega elèctrica en un territori concret |
| Digestiu | Síndrome de l'intestí irritable, restrenyiment crònic | El dolor es modifica amb la deposició o amb l'alimentació |
| Urinari | Síndrome de bufeta dolorosa / cistitis intersticial | Urgència i dolor en omplir-se la bufeta, urocultius sempre negatius |
| Sensibilització central | El sistema nerviós amplifica els estímuls i abaixa el llindar del dolor | Dolor estès, mala qualitat del son, fatiga, coexistència amb fibromiàlgia o migranya |
Perquè el circuit assistencial habitual està pensat per trobar lesions, no per analitzar els mecanismes del dolor. Una pacient amb dolor pèlvic crònic passa sovint per ginecologia, aparell digestiu, urologia i traumatologia, i a cada consulta es descarta la malaltia pròpia d'aquella especialitat. Quan totes les proves surten normals, sovint s'acaba atribuint el dolor a l'estrès o a factors psicològics.
El problema no és que les proves estiguin mal fetes, sinó que el dolor muscular, el dolor neuropàtic i la sensibilització central no es veuen en cap prova d'imatge. Es diagnostiquen amb una història clínica dirigida i una exploració física que inclogui el sòl pelvià, una cosa que encara no es fa de manera sistemàtica.
Quan una pacient em diu «m'han dit que no tinc res», gairebé sempre vol dir que no s'ha trobat res del que es buscava.
És la part més llarga de la primera visita i la que aporta més informació. Fem un mapa del dolor: localització, tipus, intensitat, què el desencadena i què l'alleuja, relació amb el cicle, amb la micció, amb la defecació i amb les relacions sexuals, qualitat del son, tractaments previs i resposta a cadascun.
Inclou l'exploració de l'abdomen i de la paret abdominal, l'exploració ginecològica i, de manera fonamental, la palpació de la musculatura del sòl pelvià per detectar hipertonia i punts gallet, així com dels punts de sortida dels nervis implicats. Reproduir durant l'exploració el dolor que la pacient reconeix com a propi sol ser la clau del diagnòstic.
Ecografia transvaginal dirigida a detectar l'endometriosi profunda i l'adenomiosi, que també valora la mobilitat dels òrgans i els compartiments pèlvics. És una exploració diferent de l'ecografia ginecològica de rutina.
Ressonància magnètica, estudi urodinàmic, valoració digestiva o bloquejos diagnòstics guiats, segons la sospita. No es demanen proves «per si de cas»: es demanen per respondre una pregunta concreta.
No hi ha un tractament únic per al dolor pèlvic crònic. El que sí que hi ha és un ordre raonable d'intervenció segons els mecanismes que predominin en el teu cas.
El seguiment no és opcional. El dolor crònic obliga a revisar què funciona, retirar el que no aporta res i ajustar dosis i objectius.
Sí, si en aquesta consulta es fa alguna cosa diferent. No es tracta de repetir la mateixa ecografia per quarta vegada, sinó d'explorar el sòl pelvià, fer un mapa del dolor i valorar si hi ha un component miofascial, neuropàtic o de sensibilització central. Porta tots els informes previs: serveixen precisament per no repetir el que ja s'ha fet.
En molts casos el dolor es pot reduir de manera important i és possible recuperar una vida normal; en alguns, desapareix. Prometre una curació garantida no seria honest. L'objectiu realista és que el dolor deixi de condicionar la teva vida, cosa que moltes pacients aconsegueixen amb un abordatge ordenat i multidisciplinari.
Només si hi ha una indicació clara i després d'haver tractat la resta de components. En el dolor pèlvic crònic, una cirurgia mal indicada pot no millorar el dolor o fins i tot empitjorar-lo, perquè afegeix un nou estímul dolorós a un sistema nerviós ja sensibilitzat.
No és necessari, però si t'ajuda a explicar la teva història o a retenir la informació, vine acompanyada. La primera visita és llarga i s'hi tracta molta informació.
Passo consulta privada en dos centres de Barcelona i mantinc la meva activitat assistencial pública a l'Hospital Clínic. Són dues vies diferents: a la privada pots demanar cita directament; a la pública s'hi accedeix per derivació.
Clínica ginecològica a Sarrià-Sant Gervasi
C/ Lázaro Cárdenas, 4 · 08017 Barcelona
Centre d'especialitats en medicina de la dona
Via Augusta, 257 · cantonada amb la Ronda del General Mitre · 08017 Barcelona
De dilluns a dijous de 8.30 a 20.30 h · Divendres de 8.30 a 15.00 h
Unitat d'Endometriosi
Especialista sènior i responsable de la consulta de Dolor Pèlvic Crònic · Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia
C/ Villarroel, 170 · 08036 Barcelona
L'activitat a l'Hospital Clínic de Barcelona és assistència pública i no admet sol·licitud directa de cita: l'accés és per la via habitual del sistema de salut, mitjançant una derivació des del teu centre d'atenció primària o des d'un altre especialista.
Si tens un dolor agut i intens, febre, un sagnat abundant o estàs embarassada i alguna cosa no va bé, no esperis a tenir cita: ves a un servei d'urgències o truca al 112.